L'elisir d'amore Gaetano Donizetti * Acte primer - Escena primera --- Dolç consol per al segador, quan el sol més crema i abrasa reposar davall d'un faig i al peu d'un tossal respirar El viu ardor del migdia temperen l'ombra i el riu que corre Però la flama ardent de l'amor cap ombra o riu no la tempera Afortunat el segador que d'això se'n pot guardar! --- Què bella, què adorable és! Com més la veig, més m'agrada Però en el seu cor no sóc capaç d'inspirar el menor afecte Ella llegeix, estudia, aprèn No hi ha res que ella ignori Jo no sóc més que un idiota Jo només sé sospirar Què adorable, què bella és! Què bella, què adorable és! Com més la veig, més m'agrada Però en el seu cor no sóc capaç d'inspirar el menor afecte Però en el seu cor no sóc capaç d'inspirar el menor afecte Però en el seu cor no sóc capaç d'inspirar el menor afecte Qui m'aclareix la ment? Qui m'ensenya a fer-me estimar? El riu i les ombres clamen el viu ardor del migdia Però la flama ardent de l'amor cap ombra o riu no la tempera Afortunat el segador que d'això se'n pot guardar! --- Beneïdes aquestes pàgines! És curiosa l'aventura De què rius? Comparteix amb nosaltres la teva lectura És la història de Tristany, és una crònica d'amor Llegeix! A poc a poc m'acostaré a ella barrejat entre els altres --- “Per la cruel Isolda el bell Tristany es consumia Ni un fil d'esperança tenia de posseir-la un dia Fins que va conèixer un savi bruixot Que li va entregar un flascó amb cert elixir d'amor Gràcies al qual la bella Isolda ja no es va separar d'ell” Elixir de tan perfecta i tan rara qualitat Tant de bo sabés la teva recepta o pogués conéixer qui et fa! Elixir de tan perfecta i tan rara qualitat Tant de bo sabés la teva recepta o pogués conéixer qui et fa! Llegeix! llegeix! Llegeix! --- “Així com va beure un glop del flascó màgic El cor rebel d'Isolda es va entendrir immediatament I va transformar en un instant aquella cruel bellesa Va ser amant de Tristany i va ser-li fidel I per sempre va beneir aquell primer glop" Elixir de tan perfecta i tan rara qualitat Tant de bo sabés la teva recepta o pogués conéixer qui et fa! Elixir de tan perfecta i tan rara qualitat Tant de bo sabés la teva recepta o pogués conéixer qui et fa! --- Tant de bo sabés la teva recepta o pogués conéixer qui et fa! Qui et fa? --- * Escena segona --- Soldats, soldats! --- Com el bell Paris va oferir la poma a la més bella estimada vilatana meva jo et dono aquestes flors Però jo sóc més gloriós i més feliç que ell perquè en premi al meu regal obtinc el teu bell cor - És modest el senyoret! - Sí, és veritat. - Quin disgust! Veig clar en la teua cara que he obert bretxa al teu pit No és una cosa sorprenent: sóc galant i sóc sergent Cap bella dona es resisteix en veure un casc Fins i tot la mare de l'amor cedeix davant de Mart, déu guerrer - És modest! - Sí, és veritat. Fins i tot la mare de l'amor cedeix davant de Mart, déu guerrer - Oh, quin dolor! Fins i tot la mare de l'amor cedeix davant de Mart, déu guerrer --- Si m'estimes com jo t'estimo, per què no rendeixes les armes? Ídol meu, capitulem: quin dia vols casar-te amb mi? Senyoret, no tinc pressa: vull pensar-m'ho una mica Pobre de mi, si ella accepta! Desesperat, moriré - Capitulem - No tinc pressa - Pobre de mi! Moriré! No tinc pressa. Vull pensar-m'ho una mica No perdis més temps. Volen els dies i les hores En la guerra i en l'amor demorar-se és un error Rendeix-te al vencedor. No pots escapar de mi --- Mireu, aquests homes. Mireu quina arrogància! Ja canten victòria abans de lluitar. No, no és tan fàcil conquistar a l'Adina --- Si l'amor em donés almenys una mica del seu valor! Li diria com pateixo, i podria trobar pietat Però sóc massa tímid i no puc parlar Faria riure si Adina caigués Si a tots venjara aquest militar Sí, sí. Però és una gata vella, i no hi ha qui pugui amb ella Però és una gata vella, i no hi ha qui pugui amb ella No hi ha qui pugui amb ella --- Mentrestant, oh noieta meva, ocuparé la plaça Concedeix als meus guerrers que descansin una mica a cobert Amb molt de gust. Em considero afortunada de poder-vos oferir una ampolla. Agraït. Jo ja sóc de la família --- Vosaltres podeu reprendre les tasques interrompudes. El sol es pon Anem, anem * Escena tercera Una paraula, oh Adina. Els romanços de costum! Els sospirs de sempre! Faries millor marxant a la ciutat amb el teu oncle Diuen que està greument malalt. El seu mal no és res comparat amb el meu No puc anar-me'n. Mil vegades ho he intentat Però, i si ell mor i deixa un altre com a hereu? I què m'importa? Moriràs de fam i sense cap suport O de fam o d'amor, per a mi és el mateix Escolta'm. Tu ets bo, ets modest No ets com el sergent. No et veus capaç d'inspirar-me amor Et parlo francament i et dic que esperes el meu amor en va Que jo sóc capritxosa i no hi ha cap anhel que en mi mori tan aviat com neix Oh, Adina! I per què mai? Bona pregunta! --- Pregunta a la brisa aduladora per què vola sense posar-se sobre el lliri o sobre la rosa sobre el prat o sobre el rierol Et dirà que és la seva naturalesa ser voluble i infidel Et dirà que és la seva naturalesa ser voluble i infidel Llavors jo he de...? Renunciar al meu amor, fugir de mi Estimada Adina! Jo no puc Tu no pots? Per què? Per què? Per què? Pregunta al riu que gemega per què des del barranc on neix corre cap al mar, que el convida i al mar se'n va a morir Et dirà que l'arrossega un poder que no sap explicar Llavors vols...? Morir com ell, però morir seguint-te Estima una altra. Ho pots fer Ah, no és possible! Per a sanar d'una bogeria així, perquè l'amor fidel és bogeria has de seguir el meu costum; canviar cada dia d'amant Com un clau treu un altre clau així un amor substitueix un altre amor D'aquesta manera jo gaudeixo. Així ric i tinc lliure el cor --- Només et veig i et sento a tu, dia i nit en cada objecte. Intento oblidar-te en va. El teu rostre tinc gravat al pit Canviant, com tu fas, pot canviar-se qualsevol amor. Però el primer amor mai no deixarà el teu cor --- * Escena quarta Què és aquesta música que sona? Veniu a veure la gran novetat. En una carrossa daurada ha arribat un senyor foraster Si véreu quin noble semblant! Quin vestit. Quina comitiva tan brillant! De segur que és un gran personatge. Un baró, un marqués de viatge De segur que és un gran personatge. Un baró, un marqués de viatge Algun noble que està de travessia. Potser un duc, potser encara més Observeu: avança, ja se'ns acosta. Fora els barrets i els capells Fora els barrets * Escena cinquena --- Escolteu, escolteu, camperols. Escolteu sense piular Suposo i imagino que sabeu tan bé com jo que sóc aquell gran metge, doctor enciclopèdic anomenat Dulcamara la virtut preclara del qual i els infinits portents són coneguts per tot l'univers i... ... en altres llocs --- Benefactor dels homes, sanador dels mals, en pocs dies desallotjo, buido els hospitals i vaig venent salut arreu del món. Compreu-la, compreu-la, us la dono per ben poc Compreu-la, compreu-la, us la dono per ben poc Compreu-la, compreu-la, us la dono per ben poc És aquest l'odontàlgic i admirable licor poderós destructor de ratolins i de xinxes Els certificats autèntics del qual, segellats, a tots deixaré tocar, veure i llegir Gràcies al meu beuratge, simpàtic, prolífic, un home, septuagenari i malaltís es va convertir en avi de deu xiquets De deu o vint xiquets! Gràcies a aquest emplastre, en menys d'una setmana més d'una afligida viuda va deixar de plorar Vosaltres, severes comares, desitgeu rejovenir? Les vostres incòmodes arrugues amb això esborrareu Voleu vosaltres, donzelles, voleu la pell ben llisa? I vosaltres, joves galants, voleu tenir sempre amants? Compreu el meu específic, us el venc per pocs diners El venc per pocs diners Joves galants, belles viudetes compreu la medicina. Us la dono per ben poc Mou els paralítics, sana els apoplèctics, els asmàtics, els asfíctics, els histèrics, els diabètics cura la timpanitis, l'escròfula i el raquitisme i fins i tot el mal de fetge, que tan de moda està Obra meravelles amb les xinxes i és admirable per al fetge Sana als paralítics i alivia els apoplèjics Compreu el meu específic, vidues i jovenetes i vosaltres joves, que us el deixo per ben poc Endavant vídues, endavant nois Compreu la medicina que us la deixo per ben poc --- L'he portat en travessia des de lluny, a milers de milles Em direu: quant costa? Quant val l'ampolla? Cent escuts? No! Trenta? No! Vint? Que ningú s'espanti! Per a demostrar-vos agraïment per una acollida tan càlida Vull, bona gent, regalar-lo per un escut Un escut! De veritat? Home més bo no es pot trobar Aquí està: aquest magnífic i tan balsàmic elixir Tota Europa sap que no el venc per menys de nou lires Però com que també és cert que jo vaig néixer al poble us el deixo per tres lires, només tres lires us demano --- Està tan clar com el sol que qualsevol que el vulgui un escut comptant a la butxaca m'ha de ficar --- És veritat: doneu-nos-el. Oh, doctor, sou un bon home! Recordarem la vostra arribada durant molt de temps Ai, el dolç amor de la pàtria pot fer grans miracles! Recordarem la vostra arribada durant molt de temps --- * Escena sisena Coratge. Potser el cel ha enviat expressament, per al meu bé aquest home miraculós al poble. La seva ciència vull posar a prova. Doctor, perdoneu, és veritat que posseïu secrets portentosos? Sorprenents. Les meues butxaques són com la caixa de Pandora. Llavors, tindríeu per fortuna el filtre d'amor de la reina Isolda? Què? Quina cosa? Vull dir, el meravellós elixir que desperta l'amor Ah, sí, comprenc, entenc. Jo mateix el destil·lo És això cert? Se'n consumeix molt en aquesta època Oh, quina sort, i en veneu? Tots els dies, a tot el món I a quin preu el teniu? Molt poc... És a dir, depén Un sequí, no tinc res més Aquesta és la quantitat exacta Ah, tingueu, doctor Aquí teniu el licor màgic Agraït, ah sí, molt agraït! Estic feliç, estic content Elixir d'una virtut així! Beneït sigui qui t'elabora! Per molts llocs que he rodat he trobat més d’un babau Però com aquest, la veritat, no se'n troben, no se'n veuen. Ei, doctor, un moment. Com s'ha d'usar? Amb cura, a poc a poc, s'agita una mica l'ampolla. Després es destapa. Però, compte! Que no s'escapi el vapor! Llavors l'acostes als llavis i el beus a glopets I el sorprenent efecte no tardaràs a aconseguir A l'instant? La veritat és que és necessari un dia sencer El temps suficient per a apanyar-me-les i fugir I el sabor? És excel·lent. (És vi de Bordeus, no elixir...) Agraït, ah sí, molt agraït! Estic feliç, estic content Elixir d'una virtut així! Beneït sigui qui t'elabora! Per molts llocs que he rodat he trobat més d’un babau Però com aquest, la veritat, no se'n troben, no se'n veuen. Jovenet! Ei, ei! Senyor? Sobretot, silenci, saps? Avui en dia vendre amor és un assumpte molt delicat Es podria incomodar l'autoritat Us dono la meva paraula: ni una ànima ho sabrà. Vés, mortal afortunat. T'he donat un tresor Tot el sexe femení demà sospirarà per tu. (Però demà de bon matí seré ben lluny d’ací.) Doctor, us dono la meva paraula que jo beuré per una sola Ni per una altra, encara que sigui més bella, una gota sobrarà (Certament, una estrella amiga ha portat aquest home aquí) * Escena setena --- Estimat elixir! Ets meu! Sí, tot meu Com de poderosa deu ser la teva virtut que sense haver-te begut encara ja m'omples el pit d'alegria! Però, per què el seu efecte no puc veure fins passat un dia sencer? Beguem-ne. Oh, que bo! Oh, superb! Un altre glop. Oh, per les venes em recorre una dolça calor! Potser també ella comença a sentir la mateixa flama. De segur que la sent. M'ho indica l'alegria i la gana que se m'han despertat de sobte. * Escena vuitena --- Però qui és aquest boig? Somio o és en Nemorino? Tan alegre... I per què? Dimonis! És ella. Però no, no ens afanyem. Que no es cansi per ara dels meus sospirs Tant fa, demà el seu cor despietat m'adorarà Ni tan sols em mira! Com ha canviat! No sé si és fingida o de veritat la seva alegria Per ara amor no sent Vol fer-se l'indiferent A aquesta cruel li queda poc de gaudir de les meves penes Demà s'acabaran, demà m'estimarà Voldria trencar l'estúpid les seves cadenes i desfer-se'n Però més pesades que de costum en patirà Molt bé! Has aprés la lliçó. És cert: la poso en pràctica per provar I els patiments d'abans? Espero oblidar-los. I el teu antic ardor, doncs? S'extingirà d'aquí a poc. Tan sols un dia més i el meu cor es curarà. De veritat? Això em consola. Però ja veurem. A aquesta cruel li queda poc de gaudir de les meves penes Demà s'acabaran, demà m'estimarà Voldria trencar l'estúpid les seves cadenes i desfer-se'n Però més pesades que de costum en patirà * Escena novena --- En la guerra i en l'amor l'assetjament avorreix i cansa A temps arriba Belcore Ja està ací aquest pesat! No em falta valor ni en la guerra i en l'amor I bé, gentil sergent, us ha agradat la plaça? És defensada amb valentia i en va és atacada. I no us diu el cor que aviat es rendirà? Ah, tant de bo ho vulgui amor! Veureu com voldrà. Quan? Serà possible! A pesar meu, tremolo Diguem, oh bell àngel meu, quan ens casarem? Molt aviat Què sent? Però quan? D'aquí a sis dies Oh, quina alegria! Sóc feliç. Ah, què bé. Què és el que fa gràcia a aquest badoc? El faré fora a cops d'escombra si no se'n va d'ací I es queda tan alegre i rialler en sentir que em caso! No puc ocultar més la ràbia que em fa Fanfarró! Ja s'imagina estar tocant el cel amb els dits... Però ja està parada la trampa, demà ho veurà * Escena desena --- Senyor sergent, senyor sergent, us reclama la vostra gent. Sóc aquí! Què passa? Per què tanta pressa? Fa dos minuts que un correu ha portat una ordre per a vós El capità... Ah, està bé. Vinga, companys: hem de partir Partir! Quan? Demà al matí. Oh, cel, tan avia! Adina està afligida L'ordre és explícita, no sé què dir... Maleït imprevist! Canviar tan sovint de guarnició! Haver d'abandonar les amants! L'ordre és explícita, no sé què fer... Estimada, has sentit? Demà, adéu! Almenys recorda el meu amor. Sí, sí, demà sentiràs la notícia Et demostraré la meva fidelitat: mantindré la meva promesa. Sí, sí, demà t'ho diré Si estàs disposada a mantindre-la, per què no avançar-ho? Què et costa? No podem casar-nos avui mateix? Avui mateix! Em sembla que es torba Està bé: avui mateix Avui mateix! Digues, Adina! Avui mateix, dius? I per què no? Espera almenys fins demà al matí I a tu què t'importa? Vegem. Adina, creu-me, t'ho suplico... No pots casar-te amb ell, t'ho asseguro... Espera una mica, només un dia... Un simple dia, jo sé per què. Demà, estimada, te'n penediries. No lamentaries igual que jo Dóna gràcies al cel, estúpid, que ets boig o borratxo pel vi. T'hauria estrangulat, fet a trossets, si ara mateix estiguessis com cal. Aprofita mentre continc les mans i vés-te'n, bufó; amaga't de mi. Compadiu-lo, és un jovenet: un ingenu, un mig boig; S'ha capficat que he d'estimar-lo, perquè delira d'amor per mi Vull venjar-me i que caigui, penedit, als meus peus Fixeu-vos ara en aquest ximplot. Té l'absurda presumpció de jugar-se-la a un sergent A un home de món sense igual. Per Bacus, certament la bella Adina és un mos per a tu! Anem, Belcore, avisem el notari! Doctor, doctor! Socors! Ajuda! És boig de veritat. Me la pagaràs A un alegre convit, amics, us convido. Giannetta, noies, us espero per a ballar Un ball! Un banquet! Qui ho podria refusar? Entre alegre armonia i joiosa companyia volem contents passar la jornada l'amor serà present a la festa Ell perd el cap: quin riure em fa! Em menysprea el sergent. La ingrata es burla de mi. La rialla de la gent em fa ser, la despietada. El meu cor oprimit ja no té esperança... Doctor! Doctor! Socors! Pietat! * Acte segon - Escena primera --- Cantem i brindem per uns promesos tan amables Que per a ells siguen llargs i traquils els dies de plaer Per a mi, l’amor i el vi sempre seran dos divinitats Compensen qualsevol afany la dona i un bon glop Si estigués aquí en Nemorino! Em burlaria d’ell Cantem i brindem per uns promesos tan amables Que per a ells siguen llargs i traquils els dies de plaer Com que us agrada cantar, escolteu-me, senyors: tinc aaqí una cançoneta acabada de crear vivaç, graciosa, que us pot agradar sempre que la bella promesa em vulgui acompanyar Sí, sí, ens agradarà. Deu ser una cosa singular si al gran Dulcamara ha pogut contentar “Nina la gondolera, i el senador Trident, barcarola a dos veus.” Atents! "Jo sóc ric i tu ets bella, jo tinc ducats i tu encants: per què et resisteixes a mi? Nina meva! Què més vols?” “Quin honor! Un senador em suplica amor! Però jo, modesta gondolera, vull casar-me amb algú semblant a mi” “Ídol meu, no sigues tan rigorosa, i fes feliç un senador” “Excel·lència! És massa honor; jo no mereixo un senador" "Adorada barquera, pren l’or i deixa l’amor Aquest és lleuger i lleuger vola. Aquell és pesat i sempre queda” “Quin honor! Un senador em suplica amor! Però Zanetto és un jovenet que m’agrada i amb ell em vull casar” “Ídol meu, no sigues tan rigorosa, i fes feliç un senador” “Excel·lència! És massa honor; jo no meresc un senador" Bravo, bravo, Dulcamara! La cançó és molt singular No l’hauria triada millor el més expert cantor El doctor Dulcamara és un mestre en totes les arts Silenci! Aquí és el notari, que ve a aixecar acta de la meva felicitat. Que sigui benvingut! T’abraço i et saludo, metge d’amor, reclutador d’Himeneu! Ja està aquí el notari i Nemorino no arriba! Anem, la meva bella Venus... Però, per què en la teva tendra mirada veig algun nuvolet? No és res. Si ell no està present, no es consumarà la meva venjança Firmem l’acta: el temps constreny. Cantem i brindem per uns promesos tan amables Que per a ells siguen llargs i traquils els dies de plaer. * Escena segona --- Les festes nupcials, són molt plaents però el que més m’agrada és l’agradable visió del banquet He vist el notari: Sí, l’he vist. Ja no hi ha esperança per a tu, Nemorino. Tinc el cor destrossat. "Ídol meu, no sigues tan rigorosa i fes feliç un senador" Vosté aquí, doctor! Sí, m’han convidat a la festa aquests amables promesos, i m’entretinc amb aquestes sobres. O I jo estic desesperat i fora de mi. Doctor, necessito ser estimat... abans de demà. Ara... Inmediatament. Caram, és boig! Beu l’elixir i tot solucionat I de veritat seré estimat per ella? De segur: t’ho prometo Si vols avançar l’efecte de l’elixir, beu-ne de seguida una altra dosi. Jo me’n vaig d'aquí mitja hora Benvolgut doctor, doneu-me una altra ampolla Amb molt de gust. M’agrada ajudar els necessitats. Tens diners? Ah! No en tinc més Benvolgut, la cosa canvia. Vine a veure’m tan bon punt en tinguis. Podràs trobar-me al costat de La Perdiu Tens un quart d’hora * Escena tercera --- Oh, que infeliç sóc! Certament, la dona és un animal extravagant. Adina m’estima, està contenta de casar-se amb mi, Però vol demorar-ho fins a aquesta nit! Aquí està el meu rival! Em destrossaria el cap amb les mans. I bé, què li passa a aquest ximple? Ei, ei, tu, jovenet! Què et desespera? Estic desesperat perquè no tinc diners i no sé on trobar-ne. Ei, estúpid! Si no tens diners, fes-te soldat i tindràs vint escuts. Vint escuts! Comptants! Quan? Ara? A l’instant! Què he de fer? I amb els diners, glòria i honor en el regiment Ah, no és l’ambició el que sedueix aquest cor Si és per amor, en la guarnició no t’ha de faltar amor Als perills de la guerra jo sé bé que estic exposat: que demà, la terra dels pares, oncle i parents, ai, abandono. Però sé, també, que és l’únic camí que em queda per a poder aconseguir en un sol dia el cor d’Adina Ah! Qui un dia obtingui Adina, fins i tot la vida pot deixar! A l’alegre so del tambor, entre les files i les banderes, a l’amor li agrada rondar amb les espavilades cantineres... Sempre feliç i content, de dones boniques en té un centenar De fidelitat no s’avorreix, no perd el temps a sospirar Creu-me: la vertadera alegria acompanya el militar Vint escuts! Immediatament Està bé. Prepara’ls. Però, abans de res, has de signar aquest document Fes una creu aquí. Vaig volant a buscar Dulcamara Encaixa la mà, jovenet. M’alegro de l’allistament En el fons, més o menys, em sembles un bon noi Aviat seràs caporal si em prens com a exemple He reclutat el meu rival Ja en tinc una altra per explicar Ah, no saps qui m’ha portat a fer aquest pas, a prendre la decisió no saps quin cor s’oculta sota aquestes humils vestidures Què significa aquesta suma per a mi, no ho podries ni imaginar. Ah, no hi ha tresor igual, si aconsegueix fer-me estimar! * Escena quarta --- És possible? Molt possible. No és probable! Molt probable. Però com és això? Com ho saps? Qui t’ho ha dit? Qui és? On és? No feu soroll: parleu baixet. Encara no es pot divulgar el secret. Només el sap el mercaderer, que m'ho ha dit en confidència. El mercader t’ho ha dit! Deu ser cert. Aquesta és bona! Heu de saber que l’altre dia va morir l'oncle de Nemorino i que al jovenet li ha deixat una enorme herència Però calleu, baixet, si us plau. No s’ha de dir No es dirà. Ara Nemorino és milionari, és el magnat del veïnat Un home de vàlua, un bon partit... Feliç serà la qui el faça marit! Però calleu, baixet, si us plau No s’ha de dir No es dirà. * Escena cinquena --- De l’elixir meravellós he begut abundantment, i m’ha promés el metge adulacions de totes les belles. Més del que és habitual ha renascut en mi l’esperança L’efecte d'aquest fàrmac ja es deixa sentir Continua sent senzill i humil, Encara no s’ha assabentat Anem! La vostra humilíssima servidora. Giannetta! M’inclino davant vós Què els passa a aquestes joves? El nostre estimat Nemorino! Mira que és amable; té l’aspecte d’un senyor. Comprenc: és l’efecte del màgic licor * Escena sisena --- Què veig? És magnífic! Doctor, vau dir la veritat. Per virtut simpàtica he tocat el cor de totes Què sent? I ho he de creure! Us agrada? Oh, sí, per descomptat. És un jove que mereix el nostre afecte i honor! Creia que el trobaria plorant i el trobo entre jocs i festa Ah!, no seria això possible si encara pensés en mi Oh, el jove gentil i estimat! No em separo ja d'ell Faré l'impossible per inspirar-li amor No tinc paraules per a expressar l'immens goig que sento Si totes m’estimen, ella també em voldrà. Quina alegria! Ho veig i no m'ho crec. El cas és ben estrany Sóc en veritat posseïdor d'un beuratge màgic? no) Aquí prop, a l’ombra, ha començat el ball Vindreu també? Oh, sens falta I ballareu? Amb mi Sí Amb mi! Sí Jo sóc la primera Sóc jo! Sóc jo! M'ho ha promés a mi I a mi. I a mi. Veniu Calma Trieu... Ara mateix Tu seràs la primera Després, tu. Després, tu Misericòrdia! Amb totes les dones! No hi ha un licor com el meu. Ei, Nemorino. Oh, Senyor, ella també... Però totes, totes! Acosta’t. Belcore m’ha dit que, enlluernat per uns pocs escuts, t’has fet soldat Soldat! Oh, diantre! Comets un gran error, d'aquest tema vull parlar-te’n Parleu, doncs. Parleu, doncs Al ball, al ball! És veritat, és veritat Ara vinc Ho veig i no m’ho crec! No hi ha un licor igual Escolta’m, escolta’m Ara vinc, ara vinc Al ball, al ball. Anem’hi, anem-hi. Escolta’m. Ja m’imagino què és el que vols Ja sents l’efecte del fàrmac i m’estimes de cor. El desassossec, el batec d’un cor amant, en un sol instant provaràs. Oh! Que ràpid ha sigut el canvi Sent un despit insòlit al cor. Oh, amor, et venges de la meva indiferència A qui em menysprea em forces a estimar Sí, totes l’estimen: quina meravella! Benvolguda, admirable ampolla meva! Veig com plouen a milers els sequins començo a convertir-me en un Cressus. Per tots els homes del seu poble aquesta s'imagina que ha de ser cortejada. Però aquest jove serà, ho juro, un os dur de rosegar. Què content se’n va! El mèrit és meu Vostre, doctor? Sí, tot. L’alegria està a les meves ordres, Jo destil·lo el plaer i l’amor en un alambí Com l’aigua de roses, i això fa que ara us meravelli el jovenet És tot un portent de la meva poció. Bogeries! Bogeries, dieu? Incrèdula! Bogeries? Coneixeu el poder de l’alquímia, el gran valor de l’elixir d’amor de la reina Isolda? Isolda? Isolda. Tinc tota classe de mixtures i preparats. Què sent? I vau donar l’elixir a Nemorino? Me’l va demanar per a obtindre l’amor de no sé quina dona cruel Aleshores, estava enamorat? Llanguia, sospirava sense gens d’esperança I per a tenir una gota del fàrmac encantat, va vendre la llibertat: es va fer soldat. Quant d’amor! I jo, despietada, turmentava un cor tan noble! Ella també està enamorada; necessita el licor Llavors, ara Nemorino és molt afortunat en l’amor! Tot el sexe femení està boig pel jove I quina dona li agrada? Quina entre tantes és la preferida? És el gall del corral, a totes segueix, a totes corteja. I jo sola, insensata, posseïa un cor tan noble! Aquesta també està enamorada; Necessita el licor... Bella Adina, vine un moment. Acosta’t més, alça el cap Estàs enamorada, ho noto per aquest aire afligit i trist Si tu vols...? Si jo vull? Què? Alça el cap, capritxosa! Si vols, tinc aquí la recepta que podrà guarir el teu mal Ah, doctor, serà perfecta, però amb mi no farà efecte Vols veure milers d’amants afligits llanguir als teus peus? No sabria què fer amb tants: el meu cor només en vol un Desitges tornar geloses i boges dones, viudes i noietes? No em sedueix, no m’agrada torbar la pau dels altres Vols conquistar un ric? Les riqueses no em preocupen Un compte? Un marquès? No, només vull Nemorino Pren la meva recepta, que et farà efecte Ai, doctor, deu ser perfecta! Però amb mi no farà efecte... Insensata! I seràs capaç de negar el seu valor? Jo respecto l’elixir, però per a mi n’hi ha un de millor Nemorino, deixarà les altres serà tot meu, serà meu només Ah, doctor, és massa astuta: aquesta en sap més que tu Una tendra miradeta, un somriure, una carícia pot véncer el més obstinat, ablanir qui més ens menysprea. He vist tants i tants enamorats, pretendents, que ni tan sols Nemorino podrà escapar de mi La recepta és la meva cara, en aquests ulls està l’elixir Sí, ja ho veig, diablessa... En saps més que jo, del tema Aquesta boca tan bella és la drogueria de l’amor Tens l'alambí i el forn, més candents que un volcà Per a filtrar l’amor que vols, per a cremar i reduir a cendres Ah, voldria canviar pels teus els meus flascons d’elixir * Escena setena --- Una furtiva llàgrima dels seus ulls ha brollat Aquelles alegres joves pareixia envejar Què més puc desitjar? M’estima, ho veig Un sol instant, els batecs del seu bell cor desitgo sentir! Confondre els meus sospirs un instant amb els seus sospirs! Oh, cel, així puc morir, no demano més Aquí arriba… Oh, com realça la seva bellesa el naixent amor! Continuaré fent-me l’indiferent fins que vingui ella a declarar-se * Escena vuitena --- Nemorino! I bé? Ja no sé on estic: joves i velles, belles i lletges, em volen com a marit I tu? No puc aferrar-me a cap: espero encara la meva felicitat, que està pròxima Escolta’m. Ah! Ja hi som. Us escolto, Adina. Diguem: per què te’n vas? Per què has decidit fer-te soldat? Perquè?… Perquè he volgut provar si així el meu destí podia millorar. La teva persona, la teva vida ens és estimada. He recomprat el teu fatal contracte amb Belcore. Vós mateixa! És natural: és obra de l’amor Pren... Gràcies a mi ets lliure, queda’t a la teva terra No hi ha destí tan cruel que no canvïi algun dia Aquí, on tots t’estimen, sensat, afectuós, honest No estaràs sempre així, descontent i trist, no. Ara, ara es declararà... Adéu. Què? Em deixeu? Jo... sí No teniu res més a dir-me? Res més Doncs bé, tingueu! Ja que no sóc estimat, vull morir soldat Per a mi ja no hi haurà pau, si em va enganyar el doctor Ell va ser sincer amb tu si confies en el teu cor Assabenta-te'n per fi: jo et vull! Sí, et vull i t’estimo El que t’he fet patir, anhelo compensar-t’ho fent-te feliç Oblida la meva severitat, et juoe amor etern. Oh, quina alegria indescriptible! No em va enganyar el doctor. * Escena última --- Alto! De front! Què veig? Presento armes al meu rival! Així és, Belcore, i convé quedar en pau Ell és el meu promés, i ja està fet… Està fet Doncs, queda-te’l, malvada. Pitjor per a tu. Ple de dones està el món Milers i milers n’obtindrà Belcore Te les proporcionarà aquest elixir d’amor! Benvolgut doctor, feliç sóc gràcies a vós. Gràcies a ell! Gràcies a mi Sapieu que Nemorino s’ha convertit de sobte en el cavaller més ric del poble... perquè s’ha mort el seu oncle. S’ha mort l’oncle! Jo ho sabia Jo també ho sabia Però el que no sabeu, ni podríeu saber, és que aquest sobrenatural elixir pot, en un moment, no sols remeiar el mal d’amors, sinó enriquir els pobres. Oh, quin gran licor! Corregeix qualsevol defecte, qualsevol vici de natura Proporciona bellesa a la criatura més lletja Fa caminar els tolits, esclafa gepes, aplana bonys Qualsevol incòmode tumor cobreix fins que desapareix Aquí, doctor, a mi, doctor. Un flascó, dos, tres. És un suborn decisiu per a guardians escrupolosos És un somnífer excel·lent per a velles i gelosos Dóna valor a les noietes que tenen por de dormir soles Per a l’amor és un excitant més potent que el café Aqui, doctor, a mi, doctor. Un flascó, dos, tres. Preferit per les estrelles, us deixo un gran tresor En aquest ho trobareu tot: salut i bellesa, alegria, sort i or Reverdiu, floriu, engreixeu-vos i enriquiu-vos Que a l’amic Dulcamara això us faci recordar Visca el gran Dulcamara, el Fènix dels doctors! A ell li dec la meva estimada. Només per ell sóc feliç L'efecte del seu fàrmac mai podré oblidar Només per ell sóc feliç L'efecte del seu fàrmac mai podré oblidar. Maleït xarlatà! Tant de bo et despenyis! Un moment de plaer brilla ara en aquest cor Vola lluny dels pensaments la memòria del dolor Afortunats els meus afanys, el meu cor no sap maleir-los Sense vós, no gaudiria de tanta felicitat Tu ets completament feliç en la teva tranquil·litat Visca el gran Dulcamara, el Fènix dels doctors! Amb salut i amb tresors aviat tornarà ---